Die Stunde Null – “La hora cero”.

Pasear por Berlín es como pasear por las páginas de un libro de Historia, por un periodo esencial de la historia de la humanidad reducido a tan solo unos pocos metros cuadrados.

Unos metros cuadrados que despiertan miles de sentimientos al transeúnte, apasionado por la historia que tanto y tanto había leído de Berlín, de los horrorosos sucesos que en está ciudad pasaron y que se pueden experimentar de primera mano, con ayuda de la imaginación y un simple paseo por la orilla del Spree, el río que cruza la ciudad.

En las próximas entradas de mi blog, tengo pensado escribir sobre lo más interesante de la capital tedesca, su historia contemporánea  una historia no muy lejana con la que sólo necesitamos correr el calendario 70 años hacia atrás.

DIE STUNDE NULL.

En alemán este término equivale a la hora cero. Acaba de terminar uno de los peores y más horribles episodios de la historia de la humanidad. 8 de Mayo de 1945, medianoche, Berlín completamente en ruinas. Acaba de terminar la 2ª Guerra Mundial. Aquí empieza el “Nachkriegszeit”, en español lo que sería “Tiempo después de la guerra”.

Las tropas soviéticas al entrar a Berlín se encontraron una ciudad completamente devastada por los bombardeos y la guerra. La ciudad fue descrita en libros como “eine Geinerstadt” o “Pueblo fantasma”.

berlinerStrasse

El 20% de los edificios de la ciudad fueron reducidos junto con 1/3 de los apartamentos privados. Había 75 millones de toneladas de escombros para apartar, y poder empezar de nuevo. Los suministros de agua, luz y gas fueron destruidos. La gente tenía prohibido lavarse el cuerpo entero. Las estaciones de metro se encontraban muchas inundadas y más del 90 de ellas habían sido bombardeadas. Se habían producido 78000 muertes, 50.000 de las cuales fueron en ataques aéreos. La población había pasado de 4.3 millones de habitantes antes de la guerra, a 2.8 millones de habitantes.

Era tiempo de comenzar de cero, pero esto conllevaba un gran trabajo. Las tropas soviéticas calcularon que la operación de limpieza de la ciudad rondaría los 12 años. Todas las mujeres de edades comprendidas entre 15 y 65 años fueron reclutadas para trabajar en la reconstrucción de Berlín. “Die Trümmerfrauen” o “Las mujeres escombros”.

Berlin, Jägerstraße, Trümmerfrauen

Llegó el invierno. “Der Elendswinter” o “Invierno de la Miseria”, uno de los más fríos que se recuerdan. Las temperaturas rondaban los -30 ºC. Miles de personas murieron de hipotermia y de hambre.  Debido a las escasas raciones de comida por parte de los soviéticos (Nivel de cartillas de racionamiento. 1r nivel: intelectuales y artistas. 2n nivel: Trümmerfrauen y Schwerarbeiter(obreros), y en 3r nivel: amas de casa y personas mayores(“Friedhofskarte”, o carta hacia el cementerio)). Debido a las escasas raciones el mercado negro de comida entró en funcionamiento, dónde había trueque o incluso se oían rumores de canibalismo y comercio de carne humana.

Aquí os dejo un par de fotos de cómo quedó Unter den Linden y el Tiergarten, los árboles de este último serían utilizados como combustible en los siguientes inviernos.

UnterDenLinden

1

Anuncios

1984.

 

 

L’altre dia vaig tindre una conversació un poc peculiar a classe amb un  alemà que em preguntava que què pensava de tot el que estava passant amb Espanya, i els païssos sudeuropeus.

Fa uns anys vaig llegir 1984, i quan estava a Londres vaig vorer la peli amb una gran persona allí.

Orwell era el autèntic Profeta. I la comunitat de l’anell crec que també està basada en la història i en el que Orwell pensava. “Un ojo que lo ve todo”, “Un anillo para controlarlos a todos”.

M’encanta Europa, i crec que la UE és una de les coses més grans que s’han produit junt amb l’Internet al passat segle. Molts països que la formen han conseguit desenvolupar-se gràcies a aquesta.

Però tornem a lo de Orwell. Hui eixia de la facultat i m’he trobat aquesta pintada en la porta, junt amb les fulles dels arbres que anuncien que el fred ha arribat, que posava: 1984 IS NOW!

Quanta raó, “un govern Europeu per a tots”(perque el nostre la veritat es que mana poc) un únic banc, una moneda única, “Facebook”, les xarxes socials:  un ull que ho controla tot.

Vorem cap a quina direcció conseguixen moure el futur i el rumb del nostre continent.

Mein erste Woche in Berlin.

Hola amics i amigues!

Aquest és el primer post des de Berlín que escric. Ahir feia una setmana que vaig arribar i com podreu imaginar m’han passat moltes coses i he tingut que fer un fum de burocràcia i de cervesses, com podrieu imaginar!

Podriem dir que he trobat uns quants problemes amb l’idioma perque amb lo de l’anglés no tinc cap problema però hi ha molta gent que no parla anglés, o que fa com si no el parlara i el meu alemà és prou bàsic. Un dels casos típics és el Hausmeister, Herr Paech (Herr = Sr.), un home “molt amable” i molt alemà ell que és l’encarregat de la residència on estic quedant-me. Però poc a poc vaig soltant-me amb l’idioma, encara que em queda moltísim per a estudiar i aprendre.

També vos podria contar dos coses curioses que he trobat a Berlín.

La primera és que tot el món deu empadronar-se com a ciutadà quan arriba. Empadronar-se és un engorro perque les coles són incalculables i insoportables, però per empadronar-se cada ciutadà rep el anomenat BegrüßungsgeldEl Begrüßungsgeld no té la mateixa connotació en l’actualitat que fa uns 30-40 anys, però són uns diners (uns 100 euros) que reps per empadronar-te en la ciutat. Històricament quan alemanya estava dividida, era uns diners que el govern de la República Federal d’Alemanya (West Germany) entregava als visitants de la República Democràtica d’Alemanya (East Germany).

Altra cosa és la manera en la que la universitat repartix els estudiants per Berlín. La majoria d’estudiants ací en Alemanya viuen a residències del Studentenwerk que és un organisme del govern que s’encarrega d’otorgar residències als estudiants de les universitats i d’organitzar els comedors (Mensa) universitaris. Així que la universitat és rollo Harry Potter. Els estudiants estem repartits en unes quantes residències per Berlín.  Nosaltres ens encontrem a una que té un nom paregut a una de les cases de Hoghwarts, Hufflepuff.

Les pròximes entrades que escriga serà per a contar un poc coses de la història de Berlín així que en trobar un rato actualitzaré açò. Fins prompte!

Der Fernsehturm am AlexanderPlatz.

Hello World ! Hallo Welt!

Hola amics, no tan amics i família !

 Com molts sabeu el pròxim Octubre marxe a viure a Berlín on faré les meues últimes assignatures i el Projecte Final de Carrera en la Tecnische Universität Berlin.

Fer-se un blog (fer-se’l a un mateix) a poca gent li interessa a part de “al susodicho”, als amics d’aquest i a la família. Tots ells molt orgullossos i d’alguna manera seguidors del seu amic, germà, fill o company.

Però aquest blog no. Estic d’Erasmus en Berlín. No pretenc que ningú em pare per a preguntar-me que perquè no actualitze, que si el que conte és veritat o no, o que em llig moltes nits sentat al seu escritori amb un tros de pizza a les mans i el Wyoming de fondo. Aquest blog és igual que molts altres, i sóls pretenc que els que em llegiu conegueu un poc més de Berlín, la cultura alemana, com és la vida erasmus i com no, de mí.

CAT. Sobre la llengua en la que escriure al blog, serà qüestió de com em senca cada dia. Però vamos, si algú té algún dubte o no ho acaba d’entendre, amb el Google Chrome hi ha una ferramenta molt bonica que vos traduirà el blog tan sols apretàn el botó dret del ratolí.

ESP. Se puede traducir muy fácilmente el texto de las publicaciones con el Google Chrome, simplemente haciendo un click con el botón derecho del ratón.

 ENG. Translating this blog will be as easy as clicking the right-bottom of your mouse whilst using Google Chrome, with its translation tool. 

Bis Bald! ( o lo que ve a ser un “Fins prompte”).